desfragmentació

vius els dies de la mateixa manera des de fa tants anys que ja no et preguntes com fer-ho. Les normes que vas escriure estan clares i esdevenen peces invisibles que encaixen a la perfecció amb el dia a dia. Res no es belluga, els fonaments ni es noten, les parets segueixen verticals i estables. Fins el dia en que ja res no val. I una simple brisa de mar fa caure allò tan sòlid, esmicolat, als teus peus. T’atanses cap els fragments i hi pots reconèixer parts de la teva vida que sembla que perden el sentit. Sort que hi havia algú que es va acostar a ella i, abraçant-la, va aconseguir que tot allò important no es quedés escampat al terra…

Post a comment | Trackback URI

Comments (5)

  1. potser wrote::

    perquè tot canvia, «els temps estan canviant»…
    i només qui ho espera i ho desitja està preparat per resistir els embats d’aquestes periòdiques marees que tot ho transformen.

    Dimarts, gener 23, 2007 at 0:07 #
  2. Ferran wrote::

    Sense paraules. 1 abraçada

    Dimarts, gener 23, 2007 at 23:12 #
  3. uruviel wrote::

    Que intens. Genial. 1 abraçada

    Dimecres, gener 24, 2007 at 15:15 #
  4. Jordi wrote::

    Sempre hi ha qui recull i reconstrueix…

    Dissabte, gener 27, 2007 at 16:30 #
  5. deric wrote::

    Desfragmentació? dón la casualitat que avui he desfragmentat el meu ordinador per recuperar memòria.
    Ja m’agradaria tornar al taxi però tal i com estan les coses, la nova casa m’està molt bé.

    Dissabte, gener 27, 2007 at 18:34 #
css.php