recordes aquelles analogies que feies amb els equilibristes de circ que es passejaven tranquil·lament per una corda des d’on no es podia veure ni el terra. Sense xarxa, per suposat. I amb un munt d’ulls sobre seu esperant la coordinació dels seus peus, esglaiant-se quan veien el seu cos tombar-se cap a la seva dreta, […]
a vegades esperes tant de temps perquè passi alguna cosa que, quan arriba, ni te n’alegres potser perquè no ho volies d’aquella manera potser perquè ja ni ho esperaves potser perquè no ets la mateixa o potser perquè, últimament, ja no t’alegres per res… Tweet
em va agradar recordar persones que habiten el passat i històries que són les que ens han modelat fins avui. em va agradar compartir aquelles hores al voltant d’una taula amb aquelles sensacions que encara ens abriguen. i em va agradar saber que pot ser, que és, que serà… perquè només cal una empenta, i […]
ahir em vaig amagar sota els llençols amb l’esperança que el matí no arribés tan aviat. Però el traïdor del despertador no s’adorm mai. I he començat un nou dia esperant que es fongui a mig camí, he endreçat la rutina dels dimecres per no pensar en res de més enllà, he apagat el mòbil […]
enmig de la feina que em proposo fer en documents de word i arxius comprimits em caço mirant pàgines plenes de fotografies de gent que ni conec ni pretenc conèixer. Mostren la seva vida sense pudor, amb allò bo i allò dolent, mostren els seus vestits, les seves cares, els seus amics i els seus […]
hi ha moments en els que tot el que fas et sembla poc, n’hi ha en els que et sembla que fas massa. suposo que tot depèn de la perspectiva del qui rep. avui, però, sóc jo qui ho decideix: ja he fet prou Tweet
aquella metàfora en que la gent s’escuda, la dels trens passant pel seu davant sense atrevir-se a agafar-los, la dels trens que es deixen passar, flas, i dels que no tornen, oportunitats perdudes … aquesta metàfora ha estat realitat aquesta tarda a una estació perduda que volen que sembli intermodal i no, no ho és. […]
encara no sé perquè vaig demanar els pèsols amb pernil de primer si el que jo volia era pernil amb pèsols: ni el seu verd em va esperançar. sort de les hamburgueses, del flam amb nata, i del tallat amb mini croissant que ens va servir de paraigua. i de la companyia, sí, i dels […]
en el primer despertar en un llit estrany mai et recordes de com hi vas arribar. No recordes per quin cantó es sortia del llit ni si en aquella habitació hi tens les sabatilles. No recordes com vas apagar el llum per poder encendre’l. No saps en quina direcció s’obre la porta ni quina és […]
