ahir, mentre pensava en el nucli de la qüestió, vaig trobar la solució a tan repetida pregunta: el problema és que, en la meva balança emocional particular, segueixo tenint més en compte allò que no he pogut aconseguir que les moltes coses que conservo al meu voltant que desagraïda fa falta un canvi de xip, […]
cada any, per aquestes dates, arriben dies assenyalats. I entre aniversaris, nadals i sants esteves a mi també m’arriba el desànim… el noto com s’acosta… d’alguna manera també s’ha convertit en una tradició. Ara mateix em posaria a dormir i no em despertaria fins passat reis. És clar que, al veure que tot segueix […]
fa massa dies que tot plegat està agafant un aire caòtic que no m’espanta, no, em fastigueja d’allò més. Em llegeixo els pensaments i les neurones decideixen fer una vaga indefinida, fartes de tantes bestieses. I tenen raó, què carai. Voldria reconfortar-les, però no sé pas com… i així van passant els dies, i ja […]
visc en una mena de provisionalitat que a vegades m’espanta, perquè no sé què hi haurà més enllà perquè no tinc cap xarxa que m’atrapi perquè segueixo sense trobar el meu mapa perquè qui sap si quan camino ho faig endavant vaig refomar-ne algunes habitacions però totes s’han quedat a mitges: els hi falten les […]
avui m’he sentit útil, sense fer res d’especial, però si allò necessari és el que tinc sempre faig el que toca però mai ho faig per mi … millor pels altres, suposo, no? Tweet
hi ha dies en els que m’agradaria ser invisible i passejar-me entre la gent sense ser vista i sentir-los aquella conversa que amaguen i mirar-los a la cara sense pestanyejar i alçar-me per sobre de les seves espatlles sense por i tancar-los el pas per fer-los caure i intentar que sempre hi hagués una paret […]
en aquelles estones de feina la distracció li fa arraconar aquells sentiments que no podrà expressar tot perquè en les seves estones a casa de sofà, de taula i de got de llet calenta pugui recloure’s en ella mateixa i viure aquells dies llunyans com si estiguessin cada dia més a prop i quin mal […]
La casualitat ha fet que Pinochet s’hagi mort avui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans recordo perfectament quan vaig començar, d’una manera conscient, a saber qui era Pinochet i la seva relació amb Xile. Jo tenia disset anys i tot just començava les classes de ciència política dins el meu nou camí en […]
i gaudint-la amb vosaltres… moltes gràcies per la companyia :) Tweet
una passejada que no m’ha dut enlloc, he fet una volta llarga i totalment en forma de cercle. pel camí he desitjat haver-me quedat a casa, fent la feina que hauria de fer, però m’hauria perdut el fred a les orelles i els holes amb vells amics … trauré l’abric de la seva funda de […]
