d’arbres caiguts

a vegades creus que si mires enrera tot et farà més mal:

veuries aquella gent que ja no hi és,
i aquells que ja no et veuen,
aquells amb qui ja has deixat de compartir,
els que mai van ser-hi del tot,
aquells que només tenen un número de telèfon que mai marques,
els que ja no saps ni de quin color tindran els cabells,
ni si s’hauran mudat de poble, ciutat o país,
aquells que havies admirat i que ara ni tant sols els tens presents,
i tots els altres que s’hi amunteguen…

a vegades, veure tot la gent que has deixat enrere et fa més forta… o íntegra… o només et fa estar més sola…

Comments (5)

  1. bitxo wrote::

    De vegades em plantejo el mateix i sentir-se sola o més forta depèn del moment o de l’estat d’ànim. Una cosa que resta invariable i que no canvia segons l’humor o el pas del temps és el sentiment de satisfacció que resta dins meu en pensar que totes aquelles persones que he conegut, en major o menor mesura, han contribuït d’alguna forma en la meva manera de ser…

    Divendres, gener 12, 2007 at 13:54 #
  2. Valqui wrote::

    Jo també tinc aquesta sensació molt sovint. El més fotut és que normalment recordar tota aquesta gent et fa sentir més sola. Encara que té la raó la/el bitxo, també has de pensar que tot el que t’han aportat però a vegades és tan difícil ser optimista.

    Divendres, gener 12, 2007 at 14:09 #
  3. Nessa wrote::

    Sí, quan ens parem a pensar en tota la gent que ha passat per la nostra vida, és realment excitant. A alguns els recordarem més i d’altres menys. En festes, com per exemple akestes passades nadalenkes, és possible tornar a retrobar antics coneguts i hora de recordar vells moments. Pot ser una bona manera de donar-nos conte que no estem tan sols com pensem…
    Una amiga meva porta el subnick al mesenger que diu: «nadie es tu amigo, nadie es tu enemigo. Todos son tu maestro». És cert oi? Aprenem coses de totes les persones que anem coneixent en el transcurs de la vida ;)

    Divendres, gener 12, 2007 at 14:27 #
  4. Chat wrote::

    «No m’agrada mirar enrere perquè no sempre em reconec en el que ha anat passant»

    (És la primera frase de «Herba d’enamorar» de la Teresa Moure…) ;-)

    Divendres, gener 12, 2007 at 17:49 #
  5. memoria wrote::

    Tens tota la raó del món…les has encertat totes. Pensava en tot això aquesta setmana, i mira m’ho he trobat escrit :) Un petó

    Divendres, gener 12, 2007 at 22:28 #
css.php