em va agradar recordar persones que habiten el passat
i històries que són les que ens han modelat fins avui.
em va agradar compartir aquelles hores al voltant d’una taula
amb aquelles sensacions que encara ens abriguen.
i em va agradar saber que pot ser, que és, que serà…
perquè només cal una empenta,
i jo ja estic un pas més endavant que ahir.
Comments (2)
I un més endarrera que demà… ;-)
saps què, aina? crec que hauries de suprimir el mode condicional i fer totes les passes
:))