aquella metàfora en que la gent s’escuda,
la dels trens passant pel seu davant sense atrevir-se a agafar-los,
la dels trens que es deixen passar,
flas,
i dels que no tornen,
oportunitats perdudes
…
aquesta metàfora
ha estat realitat aquesta tarda a una estació perduda que volen que sembli intermodal i no, no ho és. Han passat tres trens davant meu sense ni tan sols saludar. Tres. I jo que arribava tard. Però bé, després penses que això no és una frase feta, és la vida… i és més dura…
Comments (5)
…i quan ets al tren i et quedes aturat una bona estona, què me’n dius? Això va pels que van entrar en un lloc rodejats de funcionaris, hahahaha! A mi no em mireu, eh? :)
la realitat supera la… metàfora!
:(
Uff, és que últimament els trens no estan gaire fins que diguem… Però el que és cert és que això és la vida, i així estem tots, veient com passen els trens…
Uff, és que últimament els trens no estan gaire fins que diguem… Però el que és cert és que això és la vida, i així estem tots, veient com passen els trens…
(Ostres no sé que em passa últimament que no se’m publiquen els comentaris a la primera i quan envio el segon em surten tots dos :S borre’n un dels dos i aquest també, ho sento!)