en el meu viatge particular de cada matí m’he trobat en dos llocs diferents: un era gris, però clar, l’altre era precís, massa.
i després de mirar-me, i veure-m’hi, he seguit com sempre
Tweet
ui això no pinta res be, sobretot pel segon link… potser si q anem endarrerint les coses pero d tant en tant prenem decisions i fem passes cap endavant no? de vegades s’ha de veure el got mig ple…
De vegades, davant d’un reflexe, el millor que podem fer és observar i aprendre.
This was posted by aina on Dijous, març 29th, 2007 at 11:38. Bookmark the permalink.
Subscribe to the RSS feed for all comments on this post.
Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
Δ
Comments (2)
ui això no pinta res be, sobretot pel segon link…
potser si q anem endarrerint les coses pero d tant en tant prenem decisions i fem passes cap endavant no? de vegades s’ha de veure el got mig ple…
De vegades, davant d’un reflexe, el millor que podem fer és observar i aprendre.