el meu estiu no comença de debò fins a l’agost, però es tracta de dissimular-ho tan bé com es pugui. Suposo que per això quedem per menjar gelats a les set de la tarda i a casa no sopem fins passades les deu. Intento passar les tardes veient com es fonen des del sofà, davant del televisor, mentre m’empasso més sèries de les que puc digerir, i començo a planejar sopars a les terrasses més fresques. Dissabte enceto la temporada estiuenca de concerts, que espero que sigui fructífera. Perquè aquest any potser no hi ha viatge, però hi haurà vivències. Segur.
-
Filed Under
Comments (2)
Per no parlar de la sensació, quan es té sensació d’estiu és quan els dies es tornen més improductius.
Fins i tot un estiu desde casa és un estiu. Jo m’acostumo a arribar a casa, deixar el bolso i anar a fer un passeig per carrerons, pujar a la terrasa, pujar-hi el sopar, fer un petit passeig en bici per la vora de la platja… hi ha tantes coses a fer ;) Bon estiu!!