dir adéu sempre ha estat una cosa difícil de fer. Acomiadar-se d’algú que va a viure lluny, dels companys de la feina que comparteixen amb tu més que l’espai i la mitja hora de l’esmorzar, d’amics que se’n van de la teva vida a cops de porta que no saps si es tornaran a obrir, de la família que deixes de veure cada diumenge per dinar. Dels que només tornen en els records. Avui hi havia una plata de croissanets al despatx, senyal inequívoc que algú s’acomiada. I ara encara no sé fins a quin punt serà difícil aquest adéu. Però no importa: ens ho trobarem mentre sopem, ballem o brindem. O tot alhora.
-
Filed Under
Comment (1)
Jo també estic en ple comiat, avui ha estat el gran dia! El tret de sortida, el diploma que permet que marxi a l’altra punta del planeta. Però avui hi haurà sopar a la platja i demà saqueig de casa seva. Seguirem en contacte. Fins i tot els que pensava que mai més veuria han anat apareixent a la meva vida de nou. Petons!