feia anys que no hi anava, ni em calçava aquelles sabates odioses i plenes de desodorant en spray, ni escribia el meu nom en una pantalla de televisió mig borrosa, ni que sentia contínuament aquell soroll sobre el parquet. Però no ho semblava. Ho recordava tot. La llàstima és que em va costar de reconèixer quina era la meva bola i per això vaig fer una arrencada pèssima. Una sola bitlla. La sort és que vaig acabar primera amb cent un punts. I amb una partida de regal gràcies al primer (i últim) ple de la nit. Ara el lila serà el meu color.
-
Filed Under
Comments (6)
Felicitats! En les bitlles soc un veritable sapastre :D
Una mala arrencada? Ni de conya! Aquesta bitlla que vas tirar a la primera és el ‘1’ del ‘101’ que et va permetre guanyar. Era just i necessari tirar aquella bitlla. M’ha agradat el principi del post perquè de seguida he reconegut de què parlaves. Jo hi vaig de tant en tant, i sempre passem una bona estona amb els amics.
Aquesta vegada vas tenir sort, jeje! Per cert, aquest divendres al final sino tens sopar hi podriem anar no? Aixi tornes a optar per la partida de regal. Perque jo no fare un ple ni de conya juju. Ens ho plantejem?
Jo, fa uns anys hi anava molt.
Feiem campana a la uni i amb això que ens feien descomptes amb el carnet universitari, gairabé ens tornem professionals i tot. xD.
Ara ja només hi vaig de tant en quant, pero segueix sent divertit malgrat que m’hagi convertit en un patata del tema.
Són d’aquelles coses que mai saps com anirà. Realment creus que els professionals en tenen de tècnica??
el cos té memòria i recordava els moviments precisos