m i t j a n i t

a falta d’un dia per acabar el juliol i, en conseqüència, abandonar-me literalment a no fer res que requereixi massa esforç, tot sembla més bonic. La feina, els caps, els comiats, el paisatge, les cançons de l’ipod i els trens de la renfe. Menys la casa. Aquesta sempre acostuma a ser el forat negre de tot el que m’envolta. Però com que t’hi acostumes deixes de veure-la negra i passes a veure-la, simplement, transparent. Tot hi passa de llarg i t’acaba relliscant. Quina coincidència que, just el dia en que s’acaba el juliol me n’escapo i, senzillament, deixaré de veure-la. I tot tornarà a semblar bonic.

Tweet