a les dues en punt del migdia tancava l’ordinador i saltava les escales de dues en dues. He perdut el tren. Però asseguda a l’andana he descobert cinc cèntims sota el banc. És allò de l’equilibri, suposo, encara que aquest sigui ben pèssim. No tenia pressa per tornar a casa i crec que era perquè […]
demà és divendres però jo segueixo vivint en un dimecres. A vegades, saltar en el temps és ben possible. Tenir els plans ben lligats ja és més complicat, però s’intenta. Avui, que en realitat és dijous, ens hem passat les cinc hores de feina fent de tot menys treballar, o sigui que també és possible […]
m’assec al sofà i m’hi quedo tota la tarda. Diuen que tinc les tiroides bé, o sigui que la mandra no és culpa seva. De fet, tinc alguns plans per passar l’estona més interessants, però els vaig descartant tots com si desflorés una margarida. Hauria de sortir i trepitjar bassals. O treure el cap per […]
aquest matí he descobert que encara portava lliures al moneder, cosa que ha derivat en no poder-me pagar el cafè al bar de sempre per no tenir ni un trist euro. Tampoc m’han acceptat una argolla d’una llauna indeterminada que em deuria beure fa més anys dels que recordo, que també corre pel moneder, i […]
envejo les coses que es poden carregar d’energia endollant-les al corrent elèctric. Alguns dies em faria molta falta. Tindria una llum taronja que aniria fent pampallugues mentre em quedo quieta en un racó de l’habitació. I un cop el dibuix de la pila estigués complet estaria tan plena d’energia que em desendollaria i podria fer […]
costa molt agafar l’auricular del telèfon i haver d’escoltar aquell to amenaçador durant els incomptables segons que triguem en decidir-nos a començar a pitjar números. Més d’una vegada apareix el fragment en que comença a comunicar i ens desperta de l’estupor, fent-nos reaccionar i deixar l’auricular altra vegada al seu lloc. Movem els fulls de […]
en un dilluns qualsevol et despertes de mal humor. Avui, a més, encara amb mal d’esquena i de cervicals. Però en un dilluns qualsevol no s’ajunten tantes bones notícies per centímetre quadrat com en un dilluns particular. Per això, després d’escoltar-ne un parell a través de boques amigues i de viure’n d’altres de ben a […]
la massatgista explica que totes les emocions s’acumulen al fetge, i jo no puc evitar entendre perquè l’inundem de cervesa. Intento recordar l’última vegada que em vaig empassar un sentiment i me’n tornen tants de cop que em maregen. Potser ja estan bé allà on els guardem. Me’ls imagino ordenats en prestatgeries llarguíssimes amb etiquetes […]
a càmera lenta pots veure la successió dels fets i, segurament, descobrir què calia haver fet per evitar el final desastrós en que s’ha convertit. Pitjant la pausa, fins i tot, podries allargar el braç i canviar de lloc algunes coses. Per contra, estàs aquí asseguda, amb un blau al braç per una agulla mal […]
