hi ha dies que s’estronquen tan ràpidament com algunes vides, encara que tot comenci en un migdia asolellat d’un dijous de novembre. Amb el sol amagant-se m’allunyo a passos petits. Camino encara sense saber on anar. Intento fer callar la ment amb els auriculars, però el reproductor s’entesta en fer-me escoltar cançons tristes, recollidores, depressives, […]
tinc més de cent feeds per recórrer i llegir des de fa una setmana i cap correu electrònic interessant que no pugui anar directament a les escombraries. El temps s’atura dins meu, se sent un clac i res no es mou. Però el voltant segueix girant, cada vegada amb més força, i em xucla amb […]
tothom em parlava de londres, i ho feia tan bé que semblava impossible que tornés a casa després de passar-hi quatre dies dient que tampoc n’hi ha per tant… potser van ser les expectatives, o potser el fred i haver estat estornudant i amb al d’ossos, o potser les lliures, els preus desorbitats, els endolls […]
necessito estrenar les meves botes d’aigua i trepitjar bassals sense parar, deixar de preocupar-me per si se’m mullen les vores dels pantalons i esquinçar totes les samarretes que no m’agraden i que encara guardo en massa calaixos. Necessito donar cops de porta i fer tremolar els fonaments, deixar les idees clares i ordenades a sobre […]
he obert la porta a un home de cabells blancs que portava una bossa de plàstic a la mà. Demanava la voluntat amb veu rogallosa. S’han obert altres portes i ha repetit la mateixa frase. Ha aconseguit algunes monedes i tres minuts de conversa en els que s’ha parlat de la crisi econòmica que no […]
ja no recordo què fèiem quan no existia google, però avui pensava en el dia en que em vaig apuntar la seva adreça a l’agenda per primera vegada sense saber escriure-ho bé. La memòria té coses sorprenents. Perquè des d’aquest pensament he anat saltant i m’han vingut al cap persones, classes, dies, sensacions i moments […]
tinc vint-i-cinc contes per llegir i una pel·lícula i tres capítols de dues sèries americanes per visionar. Aquesta tarda em sembla que només podré ratllar de la llista una cosa. És una mitjana molt baixa, ho sé, però els diumenges a la tarda no són bons per fer segons què. Bé, rectifico, no són bons […]
l’alegria s’encomana i les bones notícies arriben acompanyades. Ara feia temps que no rentava els plats mentre el bruce cantava al menjador, però al fer-ho m’he recordat saltant sobre les rajoles de casa per fer passar els nervis o la histèria prèvia a qualsevol cosa. Avui també tocava fer marxar els fantasmes, i les notícies, […]
«El segon model arribava ben embolicat quan el primer es desendollava del món. Va deixar una nota de comiat que ningú va saber llegir.» cap allà al juliol la gent d’Hespèria, pàgina dedicada a la ciència-ficció, la fantasia i el terror, va convocar un concurs de relats breus de ciència ficció mitjançant el twitter. No […]
hi ha qui diu que qualsevol passat va ser millor que el present que vivim. Potser. Depèn. Qui sap. El que sí que és cert és que hi ha gent que viu d’allò que va fer en un passat mentre malviu un present que no se li esgota. I això és el més dur de […]
