a càmera lenta pots veure la successió dels fets i, segurament, descobrir què calia haver fet per evitar el final desastrós en que s’ha convertit. Pitjant la pausa, fins i tot, podries allargar el braç i canviar de lloc algunes coses. Per contra, estàs aquí asseguda, amb un blau al braç per una agulla mal col·locada, un mareig espectacular i les cervicals rígides. Un dilluns de manual, vaja. Hauré de trobar el botó de fast forward i poder passar així al següent capítol.
-
Filed Under
Comments (4)
Si el trobes, digues-me on és!!!
De vegades fan autèntiques carnisseries, oi?
El que em preocupa és… tot això t’està passant alhora… aina, com abans millor espero que t’hagis refugiat dintre de l’edredó del llit, perquè la cosa tenia mala pinta. Esperem que passi, sua i dolçament la setmana. Un petó!
cuida’t molt…
Em fas pensar una època no gaire llunyana que m’havien de treure sang un parell de cops per setmana…jo els deia que em deixessin instal·lada l’aixeta…però es pensaven que feia broma.
molts eptons i ànims
tot passa