la tarda assolellada d’avui me l’he dedicat a fer una volta pel poble, ben acompanyada, resseguint passos ja donats però que ara ressonen més segurs. Intentant-li fer descobrir paratges mai abans solcats pels seus peus hem arribat a una llarga paret que jo recordava blanca. m’ha sobtat descobrir-hi traços i colors omplint-los, lletres, missatges i […]
el fet d’haver canviat d’ordinador fa relativament poc m’ha fet descobrir la càmera digital que algú va regalar al meu germà d’una altra manera. ara, es podria dir, que miro tot el meu voltant com si davant hi tingués una càmera. és per això que en un dia amb poca feina vaig decidir-me a començar […]
l’altre dia vaig tornar a pensar amb els meus somnis. Però no amb aquells que apareixen a les nits entre els llençols i es recorden com fotogrames d’una pel·lícula massa gastada; sinó amb els que algun dia vaig perdre i ja no he sabut mai com recuperar-los. i és que a vegades em venen ganes […]
Viatjar. Però no pel plaer de moure’s de lloc encara que sigui només un cop a la vida, no, sinó per les ganes de conèixer allò on no ens hi arriba la vista i on ens poden enganyar les orelles. Recórrer pobles. Però no per poder fer-se fotos amb les esglésies, teatres, monuments o places, […]
és interessant veure com la societat es pot arribar a unir de tal manera per combatre contra alguna cosa quan hi estan en joc els seus interessos. Sí, ni per solidaritat, ni per comprensió, ni per res que es pugui considerar altruista. I és que a vegades el més llest no és aquell que porta […]
el cel és gris, com els meus dies, mentre me’l miro a través de la finestra mullada. I què hi faig jo aquí dins si l’aigua s’escola a fora? L’obro, de bat a bat, sento les gotes a la cara, sento la humitat als llavis, sento com la vida comença a notar-se amb ella, però […]
tard en el vespre, després d’un dia llarg i pesat, una taula amb companyia, un cafè llarg dissolent el sobret de sucre. Una postal magnífica per descriure’m a mi en un dia com avui. Escolto històries tristes, de persones tristes, d’amics tristos. I no puc evitar sentir-me trista jo també, en una nova comprovació de […]
quan m’he llevat aquest matí m’inundava un únic pensament: sabotejar el dilluns. No volia recorre la casa en lleganyes durant tot el dia, ni anar a classe amb els ànims per terra, ni no tenir ganes d’esmorzar, ni voler escolar-me pel desguàs de la dutxa, ni tenir remordiments per no haver viscut prou el cap […]
m’agradaria parlar de la pel·lícula que vaig anar a veure ahir mateix, del que em va fer sentir, del que em va transmetre, de les llàgrimes que vaig vessar, de l’amor que vaig poder descobrir en els seus personatges, de la ràbia que traspuaven d’altres i que s’encomanava a la resta de la sala, del […]
aquest matí m’he sorprès mirant una pel·lícula per ‘infants’ a la tele: Momo, una aventura a contrarrelotge. M’ha encantat. I és que per les nostres ciutats hi ha un munt d’homes grisos que fumen puros per sobreviure que es dediquen a robar el temps de les persones. I mentre nosaltres acabem extasiats de treballar pensant […]
