l’altre dia vaig tornar a pensar amb els meus somnis. Però no amb aquells que apareixen a les nits entre els llençols i es recorden com fotogrames d’una pel·lícula massa gastada; sinó amb els que algun dia vaig perdre i ja no he sabut mai com recuperar-los.
i és que a vegades em venen ganes de seure en algun lloc tranquil i començar a pensar amb ells detingudament, per veure si així em retornen.. o si més no, per veure si en descobreixo que valguin la pena.
però quan aconsegueixo seure i pensar només recordo allò que no va poder ser i que ja està massa lluny per recuperar-ho.. i de fons, una frase de pel·lícula.
la bogeria és la irrupció dels somnis a la realitat
i el desig que algun dia aquests somnis irrompin, però no els que es veuen de nit, sinó els que es viuen de dia.
* frase interioritzada en el visionat d’ Hipnos David Carreras
Comments (2)
maca la frase, l’afegiré al meu llistat de «frases» ;)
Hi ha somnis que no despareixen, simplement s’amaguen i sorgeixen quan troben un moment millor… un peto!