és interessant veure com la societat es pot arribar a unir de tal manera per combatre contra alguna cosa quan hi estan en joc els seus interessos. Sí, ni per solidaritat, ni per comprensió, ni per res que es pugui considerar altruista. I és que a vegades el més llest no és aquell que porta anys cultivant-se, sinó el que té els ulls ben oberts quan l’ocasió s’ho val. Per això no deixa de tenir gràcia que sigui precisament un cec el qui descobreixi l’assassí, simplement per aquella manera de xiular tan particular que té quan ha trobat una nova presa amb forma de nena. Aquell xiulet famós que posava la pell de gallina a tothom, i aquella ombra negra que feia presagiar una figura terrible. I no. Et trobes amb un paio com qualsevol altre, que mira les rajoles del terra quan camina, que té una casa amb una dona sorda que li fa de serventa, que llegeix el diari i que quan es veu perdut encara és capaç d’articular una paraula darrera de l’altre dient coses d’allò més convincents. El pengem o no el pengem. És clar que, ben mirat, també ens podrien penjar a nosaltres. Però avui no, avui som nosaltres els jutges i els botxins, i tu només ets una altra presa.
* un matí atípic davant la pantalla i la figura de M, el vampir de Düsseldorf Fritz Lang
Comments (10)
la unió fa la força, no cal ésser intel·ligent, ni savi… maca la paradoxa entre ulls i cegera! m’agraden els teus escrits perquè els he de llegir moltes vegades perquè cada cop hi descobreixo noves coses… :) un bes guapa!
El que passa és que els llegim massa ràpid XD
Estic tant ansiós per llegir-lo tot que a vegades no el paeixo, i m’hi he de tornar a posar amb més calma per veure TOT el que hi diu!
Quan treuràs un llibre? ;)
Una obra mestre del cine, aquesta
Mai he dubtat, o cada vegada ho dubto menys, que sota cada unió sempre s’amaga algun interès. No només en els moments d’unió de la societat en general, sinó també (o especialment) en les vides de cada persona.
Abraçades desinteressades.
Sempre em quedo fascinat al veure que una persona a qui li falta un dels cinc sentits, desenvolupa més els altres. No has vist la pel·lícual Esencia de Mujer, del Al Pacino? Aquest fa de cec (genial, com sempre), i és capaç de saber com és una dona per la seva olor. És una peli, es clar, però dona per pensar.
Wooooooo!!!! Que bo!! M’ha agradat i m’he quedat amb ganes de saber més jejeje!!
Crec que m’apunto el llibre ;)!
Merci jejejeje!
lamentablement, els més perillosos són els que no ho semblen. i el pitjor és la set de venjança que es genera col·lectivament, que porta a judicis injustos i, en alguns casos, a la pena de mort, encara ara. (sento el to tràgic, però ahir vaig rebre un missatge d’amnistia internacional, que recordava que cada dia maten 10 persones amb el vistiplau d’algun jutge…).
M’agradaria recomanar-te un llibre, de tot cor. «Tomasso y el fotógrafo ciego»(Anagrama), de G. Bufalino. Ja ho veus, un fotògraf cec.
Els camins dels humans son inexcrutables suposo…
Merci per «manifestarte»!
Una abraçada
aii la vida es mu rara