Viatjar. Però no pel plaer de moure’s de lloc encara que sigui només un cop a la vida, no, sinó per les ganes de conèixer allò on no ens hi arriba la vista i on ens poden enganyar les orelles. Recórrer pobles. Però no per poder fer-se fotos amb les esglésies, teatres, monuments o places, no, sinó per poder parlar amb la gent que no veiem cada dia, aquells que ens puguin explicar com viuen la vida en el seu racó de món, i així poder aprendre moltes més coses que llegint en els llibres. Conèixer. Aquesta és la paraula més màgica que es cerca en els viatges, encara que només siguin interiors. I a mi em vénen ganes de fer-ho, sense moto i sense companyia, perquè allò que jo vull conèixer no es troba en els atles, sinó en la meva pròpia profunditat.
* intentant trobar un camí a seguir mentre els ulls es perden a Diarios de motocicleta Walter Salles
Comments (12)
I jo que t’anava a dir que si em vols fer una visita, ja saps… :S
Però viatjar sola ja va be, sobretot quan el que busquem està just dins d’un mateix!
Que el gaudeixis, doncs!
De qualsevol viatge en trauràs profit. Tu els fas entranyables.
I com diu Lluís Llach, «prega que el camí sigui llarg, ple d’ aventures, ple de coneixençes». Aquests viatges són els millors per a poder escoltar-se a un mateix. Ja diràs algo, si el fas o no el fas, eh?
mmm… fantàstic! M’encanta aquest post. És exactament el q jo sento i intento fer… L’any passat vaig estar 2 mesos en un poble prop de Londres. Hi vaig anar sol i sense re. Vaig tornar sense casi cap foto (pq la vaig cagar amb els carrets xD) però amb mil records q ja ningú me’ls robarà.
…ara ja m’he comprat una digital pq no em passi més xD
Ostia, que bona Dan! És el que sempre he volgut fer i mai he tingut valor per tirar endavant…aina, tinc pendent el visionat d’aquesta peli ;)
Aish…necessito un viatge….
Petons!
Si pogués em passaria la vida viatjant però no fa falta que ho digui. Creo que el que m’agrada viatjar és una cosa que ja estava clara.
M’apunto al viatge ;)
Una abraçada.
[Per cert que ja vaig llegir el post que em vas dir, t’ho dic per aquí per si no vas llegir el comentari ]
El quid del teu post està en conèixer. Intentar conèixer quantes més coses millor, sense agobis, per pur plaer. El millor que es pot fer per tenir una existència plena.
Una abraçada
Viatjar! Viatjar!
I, mentre arriba el moment, un bon llibre de viatges…
Salutacions.
Hem tornat a coincidir Aina, jo també estic de viatge, interior, i aviat esper que hi vaja acompanyat també d’un físic. :) besets
Viatjar és millor que arribar!
M’hi apunto al viatge!!! bé, de fet d’aqui 24 dies sí que marxaré de viatge.
Jo tinc ganes d´anarme´n daki, viure una experiencia llunyana…