aquest matí m’he sorprès mirant una pel·lícula per ‘infants’ a la tele: Momo, una aventura a contrarrelotge. M’ha encantat. I és que per les nostres ciutats hi ha un munt d’homes grisos que fumen puros per sobreviure que es dediquen a robar el temps de les persones. I mentre nosaltres acabem extasiats de treballar pensant que sinó estarem perdent el temps. Vés quina absurditat! Perquè el temps no es perd mai. Quan decideixes endinsar-te al bosc per contemplar les estrelles [;)] no estàs perdent el temps. Quan t’estires a la gespa d’un prat i sents som la humitat et traspassa la roba no estàs perdent el temps. Quan et quedes ajaguda al llit mentre se t’endinsa la melodia de la teva cançó preferida no estàs perdent el temps. I per això és bo tenir (la necessitem) una Momo al nostre costat, que ens ho recordi i ens ho faci complir. Perquè nosaltres visquem la vida tal i com desitgem en aquell moment quan ho desitgem, aprenent cada dia a disfrutar-la més i més. Ah, per cert, si veieu una Momo per aquí a prop me l’acosteu, que en cerco una…
aquesta tarda m’he trobat fent allò que ja feia massa temps que no feia: seure a la butaca d’un cine, aquest cop assaborint Coffe and cigarettes, molt recomanable. T’adones que al voltant d’una taula ocupada només per una tassa de cafè i un paquet de cigarrets hi poden passar coses espectaculars. Pots aprendre les virtuts de la cafeïna en els somnis, les sorpreses d’un arbre genealògic, com es fan els polos de cafè, la vertadera història de l’elvis, els secrets de la medicina alternativa, com és la vida d’una estrella del cine, el glamour del champagne,…, i sobretot, com les persones poden comunicar-se. El seu temps ha estat invertit, i per aquest fet, ja ha estat ben invertit. Hi ha moltes coses que ens podem dir, només ens fa falta dir-les. Algú vol fer un cafè? jo hi poso el tabac…
Comments (6)
Quan vaig haver de triar un nom per escriure en el meu blog, vaig recordar aquest personatge tan especial i que t’ha agradat tant a tu.
No m’assemblo ni de bon tros a ella, però quan hi penso m’ho proposo, perquè el temps no és or, el temps és temps i al cap i a la fi som nosaltres qui el transformem en això o allò.
I pel que fa al cafè també coincideixo amb tu. No sé per què hi trobo una màgia especial a la frase «fem un cafè?». Serà per les possibilitats d’una bona conversa…
Felicitats pel post.
Jo també la vaig mirar… sniff… que maca!!
Jun!
es el primer llibre que em va llegir me mare quan era peke… cada nit un trosset. Es genial.
No fumo, pero poso el cafe encantat
Fet, però per mi sense tabac i amb doble de cafè…
(… i abans o després del cine??)
Jo, com Iosodéu, sense tabac i doble de cafè…sense sucre
Qué dir dels infants que no volen creixer…o dels «adults» que encara portem un nen a dins…
Com la petita Momo…la nena que escoltava com ningú. No he vist la peli..però m’encanta el llibre i m’ha encantat el teu post.
I se m’acudeixen poques maneres millors de «perdre el temps» que acceptant aquesta invitació a café.
Abraçades!