ni el lloc adequat ni el moment oportú

el telèfon sona, però mai és per tu. sents veus, però no parlen amb tu. la porta s’obre, però no és ningú conegut. les ombres dibuixen siluetes, però cap d’elles es converteix en real. un mail nou, però de segur que és per la brossa. els mòbils vibren duent missatges, però el teu ha deixat de funcionar d’avorriment. una escalfor t’envolta, però ningú t’abraça. veus colors, però no et pinten a tu. escoltes crits, però no criden el teu nom. el vent mou les coses, però no la teva quietud. els peus dansen, però no et mouen de lloc.

i doncs, què penses fer?

 

Post a comment | Trackback URI

Comments (4)

  1. aroa wrote::

    doncs dormir… que demà serà un altre dia. i tu?

    petons,
    aroa

    Diumenge, gener 23, 2005 at 0:36 #
  2. jo mateix wrote::

    Jo estic totalment dacord amb aroa. En dies com aquest el millor és que passi rapidet i demà Déu dirà…

    Diumenge, gener 23, 2005 at 0:42 #
  3. isnel wrote::

    Mira, de vegades ja va bé també que ningú no et faci cas, no trobes? Et fa l’efecte que ets més lliure. Almenys, a mi em passa. Bona nit.

    Diumenge, gener 23, 2005 at 1:04 #
  4. Albert wrote::

    Sí però…

    I sí el demà és igual que l’avui, i els dies en que no ets ningú s’allarguen tediosament?

    Diumenge, gener 23, 2005 at 12:56 #
css.php