si no em trobes a casa no et preocupis, no cal que et desesperis, només has de treure el cap per la biblioteca. El meu plec de papers espectacular delatarà la importància del següent examen que se’m posarà al davant, com en els millors duels. La taula plena de restes de goma denotarà la meva alta inseguretat a l’hora d’escriure els esquemes, però també l’alegria d’haver-ho fet amb llapis. No hi pot faltar una ampolla d’aigua, que quasibé sempre torna tal i com ha sortit de casa, i uns quants xiclets, per anar distraient les dents. I un silenci absolut, només trencat pel soroll dels fulls, pel dels bolígrafs deixats a la taula o dels vibradors dels mòbils.
el que més m’agrada de la biblioteca, però, és mirar als que m’acompanyen, observar com juguen amb el bolígraf, com miren insistentment el rellotge (voldrien que anés més ràpid o més lent?), com esbufeguen de manera sincronitzada quan passen una pàgina, com miren l’infinit intentant recordar allò acabat de memoritzar, com surten a fumar (descansar) cada hora, com s’entretenen amb els llibres dels prestatges, com somriuen quan veuen entrar una cara coneguda que els ve a salvar i, sobretot, la rapidesa amb que ho guarden tot quan és l’hora de marxar.
em sembla que aviat jo també seré ràpida… ni que sigui per simple enveja dels que ja han marxat o per desolació de veure totes les cadires del meu voltant desocupades.
Comments (7)
M’ha agradat molt la imatge observadora, i haig de reconèixer que quan he començat a llegir pensava que no m’anava gaire aquest post amb l’estat d’ànim actiu que tinc ara. Però és un text molt lleuger.
Jo sóc un d’ aquells que no poden concentrar-se a la biblioteca. No sé que em passa. Tant de silenci em molesta. M’ he acostumat a estudiar en llocs sorollosos i els necessito (i lo de portar una ràdio i escoltar musiqueta amb els cascos em serveix menys encara).
Jo no puc anar a la biblioteca, però no pel silenci, sinó per la gent. Amb el teu permís, aina, em penso que agafaré la idea per escriure un post. Quan es porta tant de temps fent-ho tot (o gairebé) sola, la presència de la gent et desconcentra enormement, ni que sigui per seguir El cor de la ciutat. M’ha agradat molt i molt el teu post, és molt descriptiu.
Amb tot el que em desconcentro estudiant sol, nol vull imaginar-me la meva concentració a una biblioteca que, com a mínim la meva, està sempre plena de gent.
Això de jugar amb el bolígraf només ocórre quan estudies quelcom que no t’agrada gens.
a mi el que més m’agrada d’estar estudiant a la biblioteca és quan L es treu la sabata i em comença a fer pessigolles per sota de la taula amb un peu… i pensar que m’he perdut 21 anys d’aquestes coses…
petons,
aroa
S’hauria de fer un estudi complet del comportament estudiantil a les bibliotèques…m’agraden les petites manies de cadascun a l’hora d’estudiar…hi ha qui és realment maniàtic! Que et sigui lleu l’estudi maca, em de quedar aviat!!
Petons i abraçades d’ós
Per mi les biblioteques són petits tresors, m’agrada estar-m’hi hores i hores, tot i que ara ja no sigui per estudiar, sinó per fullejar llibres.