m’he recordat passejant per sales amb parets plenes de quadres. Colors i formes que es conjuguen per tal d’alegrar-nos el cor o fer-nos patir l’ànima. I d’entre les sales una. I d’entre els quadres en sobresortia un meravellada entre les seves aigües hi vaig navegar tant de temps que ni en recordo res més i […]
darrera d’una presència maternal però amb rol de professora universitària vaig descobrir que, voltant pel món, hi ha una Ada que és la meva gota d’aigua particular. De ben segur que, algun altre dia, aquesta gota també va descobrir la seva dels llavis de la mateixa persona. és estrany saber-se una còpia d’algú altre, sense […]
ahir seia en un dels bancs vermells de l’estació, esperant, en companyia d’una dona de cabells blancs i mirada perduda i d’una noieta que ensenyava el melic amb ganes. pensava en la pràctica acabada d’enllestir i en la pila de fulls que encara em resten per llegir, pensava en com encabir la carmanyola del dinar […]
des del meu balcó les vistes cada vegada són més minses… però en el paisatge si ha afegit quelcom que encara em fa sentir més incòmode: quatre grues, dues a cada banda, m’observen, es giren i es recargolen, i tornen a posar-se sobre els meus ulls. Un munt de cases velles deixen pas, amb soroll, […]
encara no he marxat del tot però no hi acabo de ser tota i entremig de l’espiral segueixo recargolant-me entre els plecs de les mantes que em fan de coixí fins quan calgui. Tweet
fa molts anys que la decoració de les parets és la mateixa; només hi canvia la tonalitat de la pintura, ara una mica més fosca. Però aquell quadre sempre ha estat allà, acompanyant a tothom qui passava per aquell passadís esperant el seu torn. Fa poc temps que hi vaig tornar, per desgràcia, per culpa […]
de cop i volta he recordat aquella tarda en que vaig tenir la mirada perduda mentre em parlaven de coses que ni recordo ni són interessants de retenir. No sabia perquè estava absent aquella tarda, no hi havia explicació. Fins més tard, quan vaig descobrir que la meva lectura de tren d’unes hores abans m’havia […]
els ulls miren, el cervell processa la informació, la retorna, però alguna cosa no acaba de quadrar del tot…: els avis miren les obres els paletes miren les dones qui és el que apila els totxos un sobre l’altre per aixecar els edificis? Tweet
hores de classe asseguda escoltant (fent-ho veure) em cargolo els cabells em remoc a la cadira em mossego les ungles reposo el cap a la mà mentre l’aguanta el colze recolzat a la taula i ho veig dins l’anell que vesteix el dit anular s’hi reflexa allò que hi ha més enllà dels vidres de […]
m’he despertat amb la sensació que se m’estan acabant les paraules i que els signes de puntuació s’estan convertint en prescindibles per això obro el diccionari per la pàgina 367, triada aleatòriament, i en copio les primeres paraules objecció objectar objecte objectiu, -iva en llegeixo les definicions i m’envolta un sentiment d’estranyesa: no sé pas […]
