vaig pensar en un lila i vaig arribar fins al taronja, passant pel verd i el groc, però al final em vaig topar amb un blau. no, no va ser arriscat, però últimament els riscos me’ls reservo per quan siguin estrictament necessaris… que ells ja saben massa bé el camí… Tweet
llegia entre línies allò que no em volies dir quan ho amagaves entre les parpelles però ja saps que jo hi veig més enllà endevinant-te el pensament … deixa de pensar-hi; ja fa dies que ho sé. Tweet
mentre perdia de vista l’avió que anava de camí a honolulu, destí que vaig endevinar perquè portava palmeres pintades a les ales, vaig deixar caure la vista sobre els arbres que perfilaven el carrer. Va ser llavors quan vaig retrocedir en el temps en què les fulles dels arbres eren bitllets de mil pessetes i […]
pijames de dues peces de tons blau cel vesteixen cors de totes les edats que han decidit rebel·lar-se a la quarta planta … i sí, els fan bategar. Tweet
algú en diu llum al final del túnel, d’altres parlen d’esperances complertes i, fins i tot, hi ha qui sempre ho acusa al destí sigui com sigui, tots veiem el mateix i encara no ens ho creiem. Tweet
la meva batalla amb la pila d’apunts està arribant al seu final, però ja no em preocupa. ara les parets de casa s’han convertit en les d’un hospital, on les hores passen lentes i els dies pesen més, donant-li les forces que li falten i desitjant que les utilitzi … ho faràs, oi? tots t’estem […]
dissabte diumenge dos dies de cap de setmana dos dies a la cua de la setmana dissabte diumenge quaranta-vuit hores: vint-i-quatre amb llum de dia i vint-i-quatre amb llum de nit dissabte diumenge el sol continua picant a la balconada, els ocells refilant dalt dels arbres i jo que m’ho miro i escolto des de […]
l’altre dia servidora pensava en com han canviat les coses en aquest poble on, abans, era molt probable de trobar-te algú que coneguessis tot caminant i intercanviar-hi un hola ara, però, sembla que ho trobo a faltar menys aquest matí que, quan encara no m’havien marxat totes les lleganyes, he hagut de sentir certes frases […]
fa temps que els dies passen massa ràpid davant dels ulls sense deixar que els pugui gaudir… els apunts subratllats, els treballs a mig fer, les pràctiques que corregides retornen, les hores assegudes davant de la pantalla, els problemes compartits… res no deixa temps a l’altre part de mi que vol passejar entre els arbres […]
