com coses tan simples com esborrar la memòria d’un telèfon mòbil es poden convertir en moments tan dolorosos… recordar aquelles paraules que algun dia et van dedicar, llegir allò que no volies sentir, saber en quin dia del calendari el temps s’hauria d’haver parat per sempre, tenir presents persones que fa temps que van desaparèixer […]
vius els dies de la mateixa manera des de fa tants anys que ja no et preguntes com fer-ho. Les normes que vas escriure estan clares i esdevenen peces invisibles que encaixen a la perfecció amb el dia a dia. Res no es belluga, els fonaments ni es noten, les parets segueixen verticals i estables. […]
en poques paraules es pot dir molt més, fins i tot sense elles… però massa vegades tot es torna en contra, i els vells dimonis retornen, encara que et tapis les orelles… quanta raó: si en callar pogués restar en silenci,sense que ressonessin dins meu remors i presagis * escrit a La ciutat invisible Emili […]
aquell dia tenia tantes coses a dir que no hi havia manera que les paraules poguessin sortir ordenades… i és clar, ningú va entendre res del que deia… vaig haver d’esperar-me, fins que recobrés la serenor, per tal que les paraules tinguessin temps de posar-se en fila i anar sortint una darrera l’altra. Però jo […]
avui m’he tornat a llevar d’hora, avui s’han acabat, definitivament, les vacances nadalenques avui he vist sortir el sol mentre em posava els mitjons avui ha vingut la pluja, encara que minsa, a mullar-me quan ja m’havia menjat el paraigua de xocolata que sempre em deixen els reis mags però l’avui s’acaba, i anar-hi anant… […]
aquells moments en els que sembla que tot anirà més malament són els millors per trobar-se i deixar en pausa la baixada… perquè sempre s’està a temps de deixar-se caure, però cal precisió i paciència per escalar determinades muntanyes. Així és com ens hem reunit per sopar i hem posat les coses al lloc que […]
a vegades creus que si mires enrera tot et farà més mal: veuries aquella gent que ja no hi és, i aquells que ja no et veuen, aquells amb qui ja has deixat de compartir, els que mai van ser-hi del tot, aquells que només tenen un número de telèfon que mai marques, els que […]
des del llit i sota el meu nou nòrdic vingut d’orient les coses semblen calibrar-se d’una altra manera… és per això que, premeditadament, he pitjat el play i he seguit endormiscada entre les notes d’aquesta cançó quan no hi ets les altres coses no m’importen però no ignoro que els meus somnis no es compleixen […]
he sentit una frase de la boca del personatge Quevedo que m’ha fet veure el resum del que em fa ballar el cap des de fa dies: hoy es ayer y mañana no ha llegado deixem-ho així, i acabem-ho… . . . ¡Fue sueño ayer; mañana será tierra! ¡Poco antes, nada; y poco después, humo! […]
por qué siempre me tienes que recordar el pasado? porque no tenemos futuro… tothom deia que el nostre passat ens servia per construir un futur. Qui sap si no ens estaven enganyant… Qui sap si, de tant mirar el passat ens hi hem quedat a viure… Qui sap si vivint-hi ens hem perdut el més […]
