aquella metàfora en que la gent s’escuda, la dels trens passant pel seu davant sense atrevir-se a agafar-los, la dels trens que es deixen passar, flas, i dels que no tornen, oportunitats perdudes … aquesta metàfora ha estat realitat aquesta tarda a una estació perduda que volen que sembli intermodal i no, no ho és. […]
encara no sé perquè vaig demanar els pèsols amb pernil de primer si el que jo volia era pernil amb pèsols: ni el seu verd em va esperançar. sort de les hamburgueses, del flam amb nata, i del tallat amb mini croissant que ens va servir de paraigua. i de la companyia, sí, i dels […]
en el primer despertar en un llit estrany mai et recordes de com hi vas arribar. No recordes per quin cantó es sortia del llit ni si en aquella habitació hi tens les sabatilles. No recordes com vas apagar el llum per poder encendre’l. No saps en quina direcció s’obre la porta ni quina és […]
hi ha nits que no s’haurien de fondre, com hi ha dies que més val que no comencin. sortir a les vuit i no tornar fins les cinc. sopar, parlar, riure, beure i ballar. i sentir tot allò que creies perdut entre dies laborables rutinaris… Tweet
A cavall de dos llocs despullat vers el món esquivant decisions somiant que perdo avions no tinc esma per res tants anys i només he aprés Que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps No tinc […]
m’hi torno a trobar al bell mig, en recordo les sensacions que em va provocar aquest estiu mentre el travessàvem, en noto l’olor i els sons. M’hi quedo. No sé fins quan, però tampoc importa… Tweet
ahir em vaig adormir pensant en quins serien els meus propòsits per la nova temporada que necessito començar de manera imminent: no pensar tant dir en veu alta les coses que penso dir-les, si pot ser, davant de persones reals que ho puguin rebatre treballar més, encara que sigui per evitar pensar i parlar més […]
«el alma del hombre no puede actuar a su libre albedrío porque la necesidad de resolver los problemas que surgen constantemente en la vida determina la dirección de su comportamiento. La solución a estos problemas está íntimamente unida a la lógica de la cultura. No podemos iluminar los lugares más recónditos del alma, ni entenderlos […]
es mira les cartelleres del cinema i li vénen ganes de deixar de fer el poc que fa i asseure’s a qualsevol sala per oblidar-se del seu món. Però li fa mandra haver d’agafar trens i metros per evadir-se i prefereix fer viatges mentals a través dels seus pensaments, a vegades desviats i esbiaixats, des […]
Llevaba toda la vida golpeándose contra aquella ventana al otro lado de la cual, inaccesible, se encontraba el mundo jo tinc la vida, el món i, desgraciadament, la finestra… * escrit a Laura y Julio Juan José Millás Tweet
