Don’t, don’t you want me?
You know I can’t believe it when I hear that you won’t see me
Don’t, don’t you want me?
You know I don’t believe you when you say that you don’t need me
It’s much too late to find
You think you’ve changed your mind
You’d better change it back or we will both be sorry
els passos fets en algunes direccions a vegades ens duen per camins que no esperàvem, però que resulten ser tan acollidors que ens deixem endur. Així és com hi he arribat jo. El problema és que, malgrat la bona aparença, han aparegut certes reminiscències d’un passat gens llunyà que m’han dut a parar-me i pensar si calia seguir endavant o reprendre el camí perdut. Mai hi ha una resposta. I mai sabem si és la veritable. Potser el millor serà tornar a deixar les meves passes en mans del camí, i que sigui ell qui decideixi.
* entre les notes de Don’t you want me The Human League
Comments (6)
I llavors és quant entren aquelles pesigolles a la panxa, barreja d’emoció i de por i prens una decisió que serà bona o dolenta :-)
Esperem que sigui bona!!
Petons!
Els passos són el camí però no és només la raó que els guia, és el record, és la fe, la il·lusió, el cor, la bogeria…
No és només la raó que guia els passos, és el record, la fe, la il·lusió, el cor, la bogeria…
Si estás indecisa…decide.
Dejar tu suerte o destino en manos ajenas no es lógiko.
Un saludo.
Escoltar el silenci del teu cor et portarà fins allà on tu vulguis arribar.
la vida són decisions constants. mai sabem si el camí que hem triat és el correcte. però hem triat, i amb això vivim.
[he aterrat aquí i m’ha agradat llegir-te]