m i t j a n i t

el telèfon de casa avisa que hi ha diverses trucades perdudes, però cap de coneguda. Les esborro sense pensar-hi gaire. Hi ha una rentadora en marxa i una ràdio que repassa els grans èxits musicals d’una dècada passada. Mentrestant, en algun pis que no aconsegueixo identificar, una veu masculina apuja el to cada cop més en una discussió en forma de monòleg. Jo sec al sofà còmodament, em descalço i jugo amb un floc de cabells. A fora s’endevina força vent. Però jo sóc a casa.

Tweet