egos

Cremin les vostres ànimes
a l’infern
Cremin com les fulles
dels nostres arbres

fa hores que em barallo amb mi mateixa sense aconseguir res. M’insulto, m’estiro els cabells i em faig entrebancar. M’escridasso per fer-me entendre el que dic que no comprenc i m’obligo a reintentar-ho tot mil vegades, si cal. Em vigilo perquè sé que practico la fugida sovint i m’invento excuses per saltar d’una cosa a l’altra sense acabar-ne cap. Però no hi ha manera, acabo esbrinant la manera d’evitar-me i deixar-me en evidència. La llàstima és que no puc fugir del tot: sempre acabo estant en mi.

* escoltant Cendres El Petit de Cal Eril

Comments (5)