Oblida’t de la perfecció,
no siguis cruel amb tu mateix,
i allunya’t dels dimonis
que sempre són dins el teu cap.
dies complicats que acaben tardíssim, fent ulleres que es confonen amb les lleganyes del matí, amb massa tasses de cafè brutes a la pica de la cuina. Teclejar fins ben entrada la matinada buscant la frase perfecta, la fotografia adequada, la quantitat justa. Guardar el document tres vegades a llocs diferents, ratllant la paranoia, i comprovar-ho contínuament. Fins que ja no saps ni què estàs fent. Fer-ho bé, era això, aconseguir-ho. I que arribi el dia, deixar de patir, poder descansar, dormir fins tard sense cap preocupació. Però abans sortir a celebrar-ho, com abans, per no oblidar-ho del tot. I viure, altra vegada.
* escoltant Senyals de vida Miquel Abras
Comments (4)
Felicitats pel que sigui que has acabat, treure’s un pes de sobre com el que descrius sempre renova. Primer, davallada i cansament, i després joia. I finalment… post, no?
sí, XeXu, i tornar al blog! :))
Enhorabona! :-)
DooMMasteR, :)) però tot allò bo s’acaba, i la vida sense entregues crec que ja ha marxat…