havíem de parlar de parets i d’espais buits, de portes que s’obren i de finestres amb vistes al passeig, de les amplades i les llargades i les alçades, de tots els colors que hi podem posar. Però els plans són plans perquè es poden desmuntar, i últimament les galledes -d’aigua freda- ens cauen per sobre més sovint del que voldríem. No ens queda més remei que eixugar-nos i seguir esperant. Per sort, encara queda paciència al rebost. Al costat dels ànims.
-
Filed Under
Comments (2)
Sense paciència no aniríem enlloc, que mira que es complica la vida de vegades.
Això de moment no se’ns acabarà bitxo! No podran amb nosaltres!!