cinquanta-nou

vam ser puntuals a la cita però ens van fer esperar, com sempre, en aquella sala plena d’un ambientador de fragància horrible. Va valer la pena per poder passejar-se entre aquelles quatre parets que aviat seran nostres. Un reguitzell de números ens ha estat perseguint des de llavors fins a topar-nos amb el d’avui: el que sortirà a les cartes que ens deixaran a la bústia. Sempre que he pensat en fer una llar d’una casa m’he imaginat ecrivint el meu nom en una bústia i posant cerveses a la nevera. Aviat podré deixar d’imaginar-m’ho.

Comments (5)

  1. Ferran wrote::

    :)

    Dijous, abril 9, 2009 at 17:11 #
  2. DooMMasteR wrote::

    Que bé! Ja us queda poc!

    Dijous, abril 9, 2009 at 18:24 #
  3. elur wrote::

    :)))

    i les birriques… de quin color són? ;P

    Dijous, abril 9, 2009 at 18:53 #
  4. XeXu wrote::

    Jo penso en les cortines. El dia que posi cortines serà una llar. Que bé tenir-ho tan a prop, no?

    Ei, no eres tu la que comptava en mesos? Avui faig 375 mesos. M’ha fet gràcia comptar-ho. Si no eres tu, perdona…

    Dijous, abril 9, 2009 at 18:59 #
  5. lmewmon wrote::

    enhorabona!! :)

    Diumenge, abril 12, 2009 at 10:50 #
css.php