matí de diumenge… són els matins més poc aprofitats del món. Ho sabia abans d’anar a dormir, però ara se’m fa palès a cop de realitat. Ara, als matins, et surt tot allò que ahir intentaves tapar amb el teu mantell de despreocupació. Però les hores avancen i la percepció canvia. Però bé, i què? […]
Els dies de festa em fan sentir malament. Bé, no sé si són exactament els dies de festa o una trista coincidència (d’aquelles que en el fons sé que no existeixen). Però aquests dies de festa he estat que no he estat. T’allunyes del món real i et vas endinsant en un de paral·lel sense […]
acabo de recordar un joc que feia de petita, un d’aquells jocs típics que tothom ha fet alguna vegada, segur, i que encara no sé ben bé què buscava fent-lo. I és que a casa de la meva àvia hi havia una d’aquelles boles del món que no se sabia d’on havia sortit, que fins i […]
amb una paraula n’hi hauria prou per definir-ho, i aquesta és colpidor. Se n’hi poden afegir més, però seria fent-ho escoltant la ira del meu interior a l’hora de descobrir uns fets molt (massa) greus que el pas del temps encara no ha aconseguit esborrar. Me’n vaig assabentar fa uns dies, quan una amiga me’n […]
el vent, avui, no ha parat de demostrar-me la seva presència fent moure la persiana de la meva habitació. Els seus petits sorolls em feien saber que estava al meu costat, a un pas, només calia obrir la finestra i abraçar-lo. Podia decidir si el deixava passar perquè descarregués allò que pogués dur per mi, […]
Aquell/a qui ens visiti en serà benvingut, en aquest humil refugi, del sol i la seva claror. Perquè aquí cultivem la nit i la seva infinita saviesa, paradís de les bruixes i els follets, i d’altres éssers que com nosaltres aquí hi tenen també casa seva. Com els conillets de la Molly (oi carme?), i […]
En un dia com avui és fàcil caure entre les busques del rellotge mentre van prenent el pols del temps i quedar aturats per sempre. És fàcil deixar-nos tirar al sofà i acabar per que el coixí tingui la forma abstracta del nostre cos a les seves entranyes, mentre nosaltres no ens adonem de res, […]
Ahir una amiga i companya de viatge em va fer recordar un llibre que em va fer endinsar en un món desconegut. Un llibre que, a més d’emocionar-me llegint-lo em va emocionar comprant-lo. Perquè quan un llibre cau a les teves mans no el pots deixar escapar, encara que tinguis una pila de feina per […]
Avui quan m’he despertat el sol traspassava la meva finestra… és un començament molt típic però m’ha agradat començar-lo així perquè ahir la desesperació em sortia per tots els porus. I això no és bo, no, no. Primer amb l’embolic d’aquest dip, que tot i l’embolic que m’hi vaig fer ara el veig amb més […]
de moment només puc subscriure la frase que dóna títol a aquest text…i és que sembla molt fàcil això d’entrar al món d’internet i fer-te un «dip» amb cinc minuts, el que no sembla tan fàcil és donar-li color i contingut. Per això, de moment, aquest està tan trist. Espero que només sigui de moment, […]
