m i t j a n i t

matí de diumenge… són els matins més poc aprofitats del món. Ho sabia abans d’anar a dormir, però ara se’m fa palès a cop de realitat. Ara, als matins, et surt tot allò que ahir intentaves tapar amb el teu mantell de despreocupació. Però les hores avancen i la percepció canvia. Però bé, i què? Si tu vas aprofitar el dia com vas voler deu ser perquè tenies ganes de viure’l tal i com te’l vas muntar… o sigui que ara no val martiritzar-se. Està bé reunir persones interessants al voltant d’una taula sense cap més motiu que les ganes de fer-ho. És maco veure com la conversa flueix sense necessitat de buscar-la. Per molt que al matí següent vegis que tens menys temps per fer les coses ‘importants’ que figuren a la teva agenda. Què és realment important? No tinc pas una escala de valors, però jutjant-ho en aquest matí, allò important no és el de l’agenda, sinó el de les vivències, el de les persones. El reunir-les i escoltar-les, parlar-hi, riure-hi, comentar-ho, veure-les. I quan ho fas alguna cosa et diu que estàs fent bé, i que has d’acabar d’aprofitar aquest dia per que el matí ja en serà un altre. I ho fas. I quan et lleves no vols ni mirar el rellotge, vas directe a la dutxa i l’aigua acaba de despertar el que no ha aconseguit fer el sol. Et preguntes si avui esmorzaràs… i decideixes no enganyar-te i acabar de passar el temps que encara et resta per dinar perduda a l’ordinador. Encara tenim la tarda.

Tweet