Aquell/a qui ens visiti en serà benvingut, en aquest humil refugi, del sol i la seva claror. Perquè aquí cultivem la nit i la seva infinita saviesa, paradís de les bruixes i els follets, i d’altres éssers que com nosaltres aquí hi tenen també casa seva. Com els conillets de la Molly (oi carme?), i la saviesa de la vella que habita aquell bosc frondós ple d’arbres màgics on cadascú té el destí marcat. En aquesta humil barraqueta hi trobareu descans en una bona butaca i una mica de viandes per passar la gana, encara que sigui d’esperit. Quin moment millor per descansar del vostre camí per escoltar uns quants contes? unes històries? unes ratlles, en definitiva.
M’alegra que em feu companyia, ja ho sabeu bé això, i també m’alegra veure que em doneu les vostres paraules i els vostres pensaments. Continueu passant per aquí, continueu seient i descansant del llarg viatge, continueu alimentant-vos i, sobretot, continueu fent-me companyia. Perquè com em van fer veure fa temps [;)]: no me apartes de mi soledad si no me vas a dar compañía…
Que la lluna us il·lumini el rostre, deixant que la mitjanit us atrapi…
Comments (4)
Seguirem passant.
Encantat de trobar un refugi en la nit nocturna tan acollidor! Naixent cada matí.
Has descrit un petit paradís, íntim i molt càlid…hi aniré a fer-te companyia…petonassos!
felicitats! veig que ja tens blog ! ara en faré una ullada…