una tarda sense sol perfecte perquè algú a qui no li agrada aquest astre pugui sortir a passejar, com una servidora. Cauen unes gotes de pluja, però ni es noten, i és ben maco poder senir-les a la cara. De tota manera, arrenca de tal manera que és millor posar-se sota cobert, i un bar […]
despertador, dutxa, bossa, llibre, claus, tren, metro, caminar.. i veure que encara falten deu minuts per poder passejar abans d’arribar. El trajecte ja l’he fet un munt de vegades en aquests dos mesos i escaig, però sempre amb tant poc temps que no puc esbrinar ni on sóc d’aquesta gran ciutat que encara no em […]
diuen que la vida s’ha de viure diuen que la vida s’ha de viure perquè t’ensenya diuen que la vida s’ha de viure perquè t‘ensenya a viure millor les coses però massa vegades ho fa a patades, a cops secs, mentre ens obliga a anar saltant un reguitzell de tanques per poder arribar, vet-ho aquí, […]
he trigat vint minuts per creuar el poble d’una banda a l’altra, seguint la carretera, observant les meves passes. He cregut que la tarda era del tot calorosa i he decidit ajustar-me unes ulleres fosques. M’he quedat mirant els cotxes disfressats amb adhesius i música estrident fora de temps mentre esperaven el canvi de color […]
l’àvia diu que les persones hem de ser alegres per poder viure la vida que ens toca, que ja hi ha massa desgràcies al nostre voltant com perquè anem sempre amb el cap baix i una ganyota d’insatisfacció clavada al rostre. l’alegria d’aquesta tarda es mesura per quatre e-mails ben frescos, rebuts i llegits amb […]
fa dies que no observo el que passa pel carrer. Per tant, fa dies que no coincideixo amb persones abrigades que tornen a casa a les quatre de la matinada, ni que m’enfonso en les butaques dels cinemes entre les seves escenes, ni que concentro la vista a la llum que apareix a una finestra […]
ahir vaig emprendre la meva quasi hora de tren per portar el meu últim treball (per aquest mes) que m’ha fet suar davant l’ordinador tardes senceres. Era un bon dia. però a l’hora de fer el canvi de tren m’ha sobtat l’escalfor que sentia i la remor de l’aire. Uns passos més enrera, enlairant la […]
de ben segur que avui no serà… qui sap si per la calor, la son, la falta d’oxigen, o és que va marxar amb els somriures d’ahir a la nit en un dels bancs més enreixats del passeig, entre missatges de mòbil a números desconeguts, el cablejat que ens volta pel cap i aguanta certes […]
ara mateix m’aixecaria de la cadira i em posaria a saltar i a abraçar algú.. en la meva lluita contra la plantilla d’aquesta pàgina he acabat guanyant jo, posant el botonet dels collons allà on jo he volgut (més o menys…) i fent que no se solapés amb res. però per poder-ho fer han calgut […]
encara ara davant de l’ordinador, tota el dia escrivint paraules, símbols, significats a sobre del blanc, aguantant la xafogor enganxada a aquesta cadira sense cap bri d’aire per fer-me companyia. set dies, només falten set dies per entregar tot aquest munt de pàgines que no puc escriure amb la vella tècnica del copiar i enganxar […]
