Category Archives: sentint

postals

talment com esciure un telegrama per comunicar allò imprescindible: «estic bé». I tampoc caldria saber res més. Ni al lloc on s’ha perdut, ni quin temps hi fa, ni quan podrà tornar. Només dues paraules que anuncien moltes més coses que no pas sembla per un dia d’agost enmig de les vacances. Potser hi afegiria […]

indecisions

hi ha propostes que et fan ballar el cap, per culpa de la indecisió de no saber-les definir i de la por de no saber assumir-les. Però, alhora, t’alegren els matins. El problema sempre és el mateix: el no ho sé. Proposo eliminar-lo del meu vocabulari perquè m’aixafa massa guitarres sent la resposta a totes […]

queixes

avui les fulles dels arbres es movien compassadament i l’aire fresc aconseguia entrar al despatx amb certa facilitat. Hem aconseguit treballar millor, però no més: el dilluns sumat al juny ja comença a fer estralls. A aquesta època de l’any els somriures abunden pels carrers, com les espatlles marcades pel sol i els cafès a les terrasses. […]

i anar fent

El mundo es muy grande y la vida muy pequeña (Sidali, des de la presó) hi ha preguntes que, quan les penses, són ben estúpides. Perquè massa vegades no hem pensat en totes les opcions possibles, ni les hem analitzat per veure quina ens seria més beneficiosa, ni tampoc hem sabut pensar amb el cap […]

egos

Cremin les vostres ànimes a l’infern Cremin com les fulles dels nostres arbres fa hores que em barallo amb mi mateixa sense aconseguir res. M’insulto, m’estiro els cabells i em faig entrebancar. M’escridasso per fer-me entendre el que dic que no comprenc i m’obligo a reintentar-ho tot mil vegades, si cal. Em vigilo perquè sé […]

som-hi

Oblida’t de la perfecció, no siguis cruel amb tu mateix, i allunya’t dels dimonis que sempre són dins el teu cap. dies complicats que acaben tardíssim, fent ulleres que es confonen amb les lleganyes del matí, amb massa tasses de cafè brutes a la pica de la cuina. Teclejar fins ben entrada la matinada buscant […]

vacances

que plogui o faci sol, això és igual, encara que siguin dies de festa. Perquè el meu lloc preferit és aquell racó del sofà on hi ha tants coixins i es poden menjar crispetes sense embrutar-ho tot. La persiana abaixada i les cortines posades. No sé ni si encara és de dia. Allò que importa […]

calma relativa

There is no reason to feel bad But there are many seasons to feel glad, sad, mad It’s just a bunch of feelings that we have to hold But I am here to help you with the load és curiós com tot allò que mirem canvia radicalment depenent de detalls molt simples. Aquests últims dies […]

estat de xoc

era un divendres d’allò més normal, d’aquells que t’aixeques al cap de cinc minuts que soni el despertador, t’arregles, menges alguna cosa i te’n vas a treballar. Normalíssim. El problema arriba quan mentre tu treballes hi ha algú que es dedica a rebentar el pany de la porta de casa teva per entrar, començar a […]

recapitular

dels cinc propòsits d’any nou de l’any passat només n’he complert un, i un altre a mitges. Se’m va acudir la idea (estúpida) d’anotar-los per anar-los recordant i ja s’ha vist que el fet d’apuntar-los a una llibreta atrotinada no serveix de gaire. Però n’he complert un, i d’important. Sí, hi havia jerarquia, sempre n’hi […]

css.php