m i t j a n i t

que encara et queden coses per fer és del tot evident. Si les fas o no ja no és problema meu. Et passeges per aquella línia tan fina entre la novetat i l’ensopiment sense ni tan sols perdre l’equiliri. Quina enveja. Jo et miro des de baix i penso que mai hi arribaré. Ja saps com va: avui et trobo a faltar i demà t’intento fer caure. Sense èxit.

Tweet