m i t j a n i t

nedaves sincronitzadament i deixaves el pensament al seu aire. Comptaves les diferents gradacions de blau aqüós i les reixes del terra de la piscina fins que xocaves contra la paret i havies de canviar de direcció. Les ulleres s’entelaven, però t’era igual, i la pell se t’arrugava, però ni ho notaves. L’important era nedar i deixar de pensar. I, qui sap, potser ofegar-te.

Tweet