després de sis mesos he descobert quin soroll fa el meu telèfon quan la bateria està a punt d’acabar-se. He pensat que s’havia tornat boig, però només s’estava morint. És curiós pensar en com una màquina imperfecta com aquesta té dues vies de subsistència, l’electricitat i les ones telefòniques, i sense una d’elles li és impossible de funcionar. A nosaltres, per viure, només ens cal subsistir. I ningú ens avisa de la nostra fi imminent amb sorollets estridents. Llàstima.
-
Filed Under
Comments (3)
Ui, no se si m’agradaria que alguna cosa m’avisés que estic a punt de morir…
Salutacions!
Això seria l’hòstia! Que ens avisessin quan estem a punt de fer fallida, amb un sorollet irritant podria estar molt bé. Això si, si tinguéssim la manera de recuperar-nos del tràngol, que si no, potser ja no faria tanta gràcia. Ens carreguem les bateries, i llestos!
Llàstima? Segur?