m’he vist vivint en negre, m’he trobat buscant els colors, m’he preguntat com lluitar amb les percepcions que parlen per boca meva… i abans de trobar una resposta, m’he volgut veure en les paraules de la Cecília:
la ignorància és la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot és fill de la ignorància. I nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles… metges, mestres, farmacèutics… i la combatrem amb totes les nostres forces; sigui allà on sigui, la combatrem
avui m’he mirat altre cop per primera vegada i no he vist ni la meva roba, ni la meva pell, ni tant sols m’he fixat amb els òrgans vitals. He forçat la mirada un pèl més enllà, intentant quasi bé l’impossible, i allà al fons l’he tornat a sentir:
la meva obra, abans que tot, és la meva vida!
i no he pogut fer res més que mirar-li als ulls i comprovar que no ho estava dient jo, encara que ja en vindria sent hora.
* la Cecília a qui m’agradaria emular algun dia no massa llunyà és la protagonista d’Aigües Encantades Joan Puig i Ferrater
Comments (6)
Jo també diria: «la meva vida, abans que tot, és la meva obra», o al menys ho hauria de ser.
Espero que trobis els colors que busques, si més no, viu en blanc.
Negre=absència de color
Blanc=format per tots els colors
Emmm….frederic, vols dir que no és just al revés?? Jo sempre havia sentit que el negre és la suma de tots els colors…
M’agrada molt aquest llibre!! Tranquila, un dia o un altre acabaràs dient aquestes coses (jo optimista??), és qüestió de paciència…crec. Ugh…jo tampoc estaria al meu millor moment…
Molts petons maca!!
Aigües Encantades, el vaig llegir no fa massa temps. Poc després vaig veure una pel·lícula on es deia que «La ignorància és felicitat». Crec que en aquests temps, com en el temps en que transcorre la història del llibre, aquesta afirmació és ben certa, malhauradament és clar.
Obrant una vida o vivint una obra? Hi ha dies que penso que estic obrant una vida, com avui… Dies que sento que només sóc una titella a les mans d’un senyor anomenat destí i que és ell qui hem controla i em dirigeix…
Però altres dies, aquells en què el sol llueix esplendorós o aquells en què les postes de sol em fan veure mil i un colors… sento que estic vivint una obra i que jo la construeixo poc a poc…
Molts cops busquem els colors i només vivim en negre… I altre cops, sense buscar cap color, ens arriba el roig de la passió, el blau de la pau o el groc de la llum…
Quanta raó en les paraules de Cecilia… però jo no creo que deguis tractar d’emular-la sinó aprendre el millor d’ella sense deixar de ser tu mateixa.
Feix de la teva vida la teva millor obra!
Un petó enorme.
Em va ecantar aigUes encantades… i el personatge de la Cecília. Segueixo viva x aqui tot i que una mica d vacances de blogs.
Petons maca