fa dues nits que els somnis m’apareixen en una infinitat de trossos de vides pròpies i alienes com si d’un trencaclosques es tractés.. m’aixeco del llit cansada de tot el que he vist i viscut a la nit amb personatges sense rostre o amb cares familiars que responen a altres noms i simulen que no em coneixen.
no fa tantes nits que em vaig veure pensant en la meva vida com si fos la d’algú altre, intentant disseccionar-la per mirar d’apedaçar-la amb les millors robes per evitar que es fongués com tantes altres vegades. Em vaig veure traient la pols a vells records i més belles sensacions per dedicar el millor dels meus somriures a aquell que el pogués acceptar. I una vegada fet, vaig tenir por de tornar a ser al peu del llit d’un matí com un altre amb la sensació d’haver d’unir tota sola les peces dels meus somnis
… después soñé que no había muerto. Y me aterró la certeza
de que iba a despertar…
però es veu que no. Encara em moc pel món dels vius fent veure que segueixo viva, deixant els somnis per la nit, que és quan tinc temps per perdre per poder unir els fragments d’allò viscut.
* el qui també somiava i s’havia de despertar era l’Íñigo Balboa a la segona part de Las Aventuras del Capitán Alatriste. Limpieza de Sangre Arturo Pérez-Reverte
Comments (12)
Va, dona, ànims!!!!! No hi pensis gaire, perquè al final a un se li acaben acudint idees rares… I dels somnis, ja ho deia Calderón de la Barca, «sueños son». La frase que has posat en cursiva, del llibre de Íñigo balboa és brutal.
L’Esteve ho ha dit tot. Per tant, no hi afegiré paraula alguna. Sí, hi posaré, però, una altra molta gran dosi d’ànims!!!. Un petó de despertar-se.
El món oníric té les seves regles (o no) i els seus misteris. Jo, tot sovint, tinc somnis estranys, alguns curiosos, d’altes divertits, de vegades (poques) terrorífics. Quan em desperto, descarto la probabilitat de desxifrar-los, perquè són trencaclosques insondables. M’estimo més aferrar-me al món despert que a l’oníric.
Avui m’he recordat de tu… He agafat el tren… he tancat els ulls… i quan m’he adonat dins del somni que estava somniant, he tornat a la realitat i m’havia passat 4 pobles! ;D
des del primer minut que vas escriure el post l’he llegit, i l’he llegit més de 20 cops… però no em surten mots amb que elogiar-te… no em surten… no sé què dir-te… ho deixaré amb un sincer «gràcies».
Au maca! El primer pas és somiar de nit…ara només has d recordar com es feia desperta.
Una abraçada ben forta.
Somia!
Gran frase la de Iñigo Balboa
rebuscar en la vida es a veces una dolorosa odisea.. y otras un delicioso entretenimiento..
Doncs a mi m’agrada intentar interpretar-los. De vegades, la sorpresa és bestial… De vegades, ajuda a veure les coses una mica (una mica!) més clares.
Un petó, maca.
Diuen que els somnis sempre ens transmeten allò que a primera vista pansa desapercebut per a nosaltres.
Veti unint les peces a veure si trobes la resposta. És bonic somiar, però no has de tenir por de despertar.
Vaig llegir aquest llibre, la frase és boníssima.
Una abraçada.
I soñe i soñé i soñé i encara somnies… van bé els estudis i els examens?
«Es quan somio que hi vec clar»…