pensi que la vida és efímera i no se’n preocupi gaire estimar determinades coses és tan fàcil com odiar-les. I les dues opcions acostumen a tenir les mateixes poques raonables justificacions. Potser per això més val no esforçar-s’hi gaire i fer sempre el que es cregui més convenient. Per això ara no em quedaré asseguda […]
Potser no hi ha res per explicar i tot sigui ple de baules de la cadena d’interesos que ens ajunta a tots. L’espectador, la pantalla del televisor com un mirall. T’hi veus reflectit quan s’apaga, a poc a poc. els plans per una tarda de divendres s’esbaeixen amb una trucada telefònica. Mai no hi ha […]
El bé autèntic és quan decideixes fer-lo perquè podries fer el mal l’altre dia em van preguntar quina era la meva base acadèmica i la resposta els va permetre allò de: clar… no has trepitjat el carrer. La distància entre la teoria i la pràctica sempre ha estat gran. Però la diferència entre una cosa […]
Ara bé, el futur sempre és incert. L’experiència m’ha ensenyat que jo puc tenir els meus plans, però la vida té els seus. t’aixeques al matí i vas a treballar. Passes per un carrer sense asfalt on hi ha un bar amb el vidre trencat i una cinta de la policia que t’atura a la […]
aquella espera al mig del passadís d’una facultat que no ha estat mai la meva em va fer resseguir les parets amb els ulls i llegir-me tots els anuncis del taulell de suro. Eren tots de cursos, festes, es lloguen habitacions i es busquen becaris. Però a mi el que més em va interessar va […]
en una tarda avorrida vaig veure que al festival de cinema de terror que fa anys que se celebra al poble s’hi sumava un concurs de microrelats de terror i gore. Dit i fet. Vaig començar a escriure i em van sortir quatre històries, de menys de tres-centes trenta-tres paraules, les quals vaig posar a […]
amb vint minuts he pogut mig resoldre els encreuats del diari: només m’han faltat dues a i una d. feia temps que no m’obligava a buscar paraules i a comptar-ne les lletres, però encara recordava com fer-ho. El problema, ja saps, és tenir-les a punt per quan calguin i saber-les utilitzar en el punt just… […]
i sempre la mateixa història, i sempre la mateixa explicació, i sempre les mateixes preguntes, i sempre acabem amb la ment cansada i la vida per viure-la, i sempre amb les mateixes intencions, i sempre preguntant-nos si seran les correctes, i sempre acabem per tirar-les per la borda quan veiem que no estan de part […]
Estem malalts. Viatgem per buscar el que podríem trobar a casa si sabéssim viure. Ens enganyem pensant que en una setmana coneixerem tota una cultura i som incapaços d’aprofundir en el nostre esperit. Hauríem de viure més i viatjar menys. recordo quan abans agafar un avió era una experiència quasi impossible d’assolir. Ara s’assembla molt […]
mireu de salvar-vos vós mateix una mica i, si us ofegueu, moriu almenys sabent que nedàveu cap a la platja els dies de vint-i-quatre hores haurien de ser més curts, i tant, així no tindria la sensació que perdo molt el temps. Potser ni d’aquesta manera seria capaç de posar-me les piles, prèviament recarregades. I […]
