m i t j a n i t

pensi que la vida és efímera i no se’n preocupi gaire

estimar determinades coses és tan fàcil com odiar-les. I les dues opcions acostumen a tenir les mateixes poques raonables justificacions. Potser per això més val no esforçar-s’hi gaire i fer sempre el que es cregui més convenient. Per això ara no em quedaré asseguda al sofà sinó que traspassaré el llindar de casa i caminaré fins a l’altra punta de poble. Només anant als llocs se’ls troba. I així, a poc a poc, el dolor desapareixerà.

* paraules de Moisès Broggi

Tweet