l’altre dia servidora pensava en com han canviat les coses en aquest poble on, abans, era molt probable de trobar-te algú que coneguessis tot caminant i intercanviar-hi un hola
ara, però, sembla que ho trobo a faltar
menys aquest matí que, quan encara no m’havien marxat totes les lleganyes, he hagut de sentir certes frases -ara mateix irreproduïbles- que han despertat en mi aquell instint animal que hagués desembocat en trencar-li la cara amb aquell coi de martell que duia penjat del cinturó
sort n’ha tingut que hi havia una fantàstica bastida que ens separava dos pisos…
Comments (5)
Calla calla, q al costat de casa estan construint un pis i l’única hora del dia en què no sentim la metralladora és de 2 a 3.30 del migdia… Així no hi ha qui treballi! Mort als paletes! jaajjjaj
aquests de la «grua» diria que et faran gruar les vacances. Per què no t’agafes unes setmanetes al Montseny o a Menorca? per perdre’ls de vista, dic.
Jo vaig avisar un cop als mascles del mateix gremi:
o es guardaven les ocurrències per ells solets, o exigiria la castració obligatòria per tots els del sector.
Doncs aleshores millor no coneguis els meus companys de treball i els seus comentaris també irreproduïbles…
Hola Aina, jo també pateixo a prop de casa les obres d’un edifici nou que té uns paletes una mica així com expliques, jeje.
Feia temps que estava perduda, tenia problemes amb el blog, amb internet, i poc temps, molt poc temps. Ara sembla que tot tornarà a la normalitat. Molts petons i records wapisima!