els últims dies he estat fora, passejant per carrers empedrats, gaudint de la frescor del riu, contemplant multitud d’esglèsies i castells, caminant per grans extensions de jardins i parcs, perdent-me per pobles i ciutats, descobrint cultures i sensacions i olorant-ne l’essència düsseldorf xanten bonn köln i el que ens hem endut i el que ens […]
feia temps que la tenia anotada a l’agenda i, mentre la gaudia en aquella sala fosca, pensava que sabia molt bé quina classe de color era. I què s’arribava a sentir en aquest estat d’ànim. I també que el futur es pot dibuixar, però mai deixarà de ser incert. Vaig saber-ho tot, i ho vaig […]
m’agradaria seure a aquella taula del racó, penjar-hi la jaqueta blava que m’arriba als genolls i la bufanda amb ratlles de colors i esperar que el cambrer arribi amb el cafè demanat a la barra. Seuríem un davant de l’altre i t’ensenyaria a obrir els sobres de sucre allargassats, encara que sempre els facis malbé […]
el telèfon ha tornat a sonar i a l’altra banda només s’hi podia sentir silenci. I una lleugera respiració. He mantingut l’auricular a l’orella dreta uns quants minuts, mentre escoltava la respiració compassada del meu interlocutor anònim, fins que ha decidit tallar la comunicació. No li calia respirar més, ja ho havia dit tot, encara […]
però també podria dir, i seria més cert, que des de la butaca vaig sentir com si estigués a l’altra banda de la pantalla, mirant com la roba donava voltes dins la rentadora, observant com jo mateixa volto per la vida per carrers desconeguts. I també seria veritat si digués que em va hipnotitzar, fins […]
al terra de l’habitació hi ha dibuixades línies amb cinta aïllant negre per veure com hi quedarien uns mobles nous fets a mida, una mena de versió gegant del tetris sense vides extres. Però avui, mentre les desenganxava i les tornava a unir frenèticament, dibuixant cada vegada panorames més extravagants per dormir i treballar al […]
porto dies en l’absència, i qui sap si mai arribaré del tot però m’he adonat, quasi sense voler-ho, que fa massa temps que no hi acabo de ser del tot. I mentrestant, una multitud s’acomiada de les ones. No els puc fer tornar, tot i que ho voldria, perquè tampoc em puc obligar a tornar […]
fa massa dies que no paro de veure mans que em diuen adéu i se’n van qui sap si per tornar. fa massa dies que jo no hi sóc tota quan em paro en aquesta mitjanit, i sembla com si el record del que va ser em fes més mal que no pas bé. fa […]
al despertar-me, entre el silenci d’un matí sense feina i l’olor de pintura de les parets, he pensat que ja era hora de posar-ho en ordre un pas un altre un gir a l’esquerra una mirada enrera un pas més però, com sempre, l’únic que he anat acumulant en el camí ha estat més caos. […]
