vaig pensar en un lila
i vaig arribar fins al taronja,
passant pel verd i el groc,
però al final em vaig topar amb un blau.
no, no va ser arriscat, però últimament els riscos me’ls reservo per quan siguin estrictament necessaris… que ells ja saben massa bé el camí…
Comments (2)
Demà és bon dia per lluïr-lo… l’arc de Sant Martí…
blau
seré, inmens, conservador…però dependrà del blau, perquè dir blau és massa gros, tot i que segur ha estat bona elecció.
Blau per molts anys!