Author Archives: aina

jet lag

encara segueixo vivint lluny d’aquí, com si no hagués tornat, com si això només fos alguna cosa virtual que s’esfumarà quan s’esgoti la moneda de la màquina, com si tot el que estigués fent no tingués sentit, com si no importés, com si res tingués conseqüències, com… com si no fos jo. Com si saber […]

últim intent

massa a fer i poc temps per aconseguir-ho, poques ganes d’intentar-ho, moltes ganes d’acabar-ho, poques idees i massa papers per (re)llegir, només quatre pàgines escrites, i no m’agraden massa potser que m’hi posi, no? sí, més em valdria… Tweet

hong kong

vam arribar amb la pluja i ja no ens va abandonar en tot el viatge. Després vam saber que era època de pluges i, sí, de tifons. Fa poc n’havíem esquivat un, però es veu que s’ho va repensar i va girar darrera nostre seguint-nos les passes. Força vuit, ens deien. I flipàvem amb les […]

tòquio

a les deu del matí el sol escalfa com ho fa a casa nostra al pic del migdia. Suposem que és el preu que han de pagar per veure sortir el sol a les cinc del matí. Ens vénen ganes de seguir la moda i pensem en comprar-nos un paraigua que ens tapi dels rajos […]

tòquio

      a les deu del matí el sol escalfa com ho fa a casa nostra al pic del migdia. Suposem que és el preu que han de pagar per veure sortir el sol a les cinc del matí. Ens vénen ganes de seguir la moda i pensem en comprar-nos un paraigua que ens […]

tòquio

      a les deu del matí el sol escalfa com ho fa a casa nostra al pic del migdia. Suposem que és el preu que han de pagar per veure sortir el sol a les cinc del matí. Ens vénen ganes de seguir la moda i pensem en comprar-nos un paraigua que ens […]

pequín

  una calor asfixiant i un sol esmorteït ens donen la benvinguda. De fet, el pobre astre va estar tots els dies següents batallant amb els núvols, la boira i la pol·lució de la ciutat per poder fer-se notar. Va fracassar estrepitosament. com nosaltres, intentant creuar una carretera de sis carrils, quatre pels automòbils i […]

de tornada

      unes trenta-cinc hores d’avió, una maleta, dos països, tres ciutats, tres canvis de moneda, molta calor, bastanta pluja i l’amenaça d’un tifó que va passar de llarg, més de sis-centes fotos i videos… i un munt de vivències que retornen dins nostre. han passat deu dies, però sembla que hagi estat un […]

a vuit mil quilòmetres

l’organisme, a vegades, no és gens intel·ligent: a hores d’ara hauria d’estar fent salts d’alegria i no pas cargolant-se al voltant del nus que té a l’estómac. no li fan por les distàncies, ni l’avió, ni el menjar, ni el temps, ni l’idioma; li fa por tot alhora i es pren pastilles de valeriana mentre […]

afònics

ahir vaig estar desperta vint-i-dues hores, avui només n’he dormit cinc. a quin dia estem? recordo que vaig sopar pizza, i veure ballar vals vienesos. recordo haver rigut i mogut i parlat. recordo haver begut cervesa, i veure començar tocar un grup a les quatre de la matinada. recordo que em van portar a casa […]

css.php