jet lag

encara segueixo vivint lluny d’aquí, com si no hagués tornat, com si això només fos alguna cosa virtual que s’esfumarà quan s’esgoti la moneda de la màquina, com si tot el que estigués fent no tingués sentit, com si no importés, com si res tingués conseqüències, com… com si no fos jo. Com si saber on sóc i si em vull trobar fossin preguntes de les quals encara no en vull trobar la resposta…

Post a comment | Trackback URI

Comments (4)

  1. Linwë wrote::

    A mi em va passar el mateix quan vaig tornar, però en poc temps t’adones que tot és al mateix lloc que ho has deixat i que no ha canviat absolutament res. I llavors tornaràs a donar importància a tot, i enyoraràs aquesta sensació que tens ara, així que aprofita-la!

    Dijous, agost 30, 2007 at 23:47 #
  2. isnel wrote::

    La primera vegada que vaig fer un viatge llarg, en tornar, em vaig passar gairebé un mes amb aquesta sensació de duplicitat: el cos, aquí; l’ànima allà. Ho expliques molt bé. Em sembla que no cal fer-hi res, perquè és impossible. Poc a poc, tot tornarà al seu lloc. Mima’t! ;)

    Divendres, agost 31, 2007 at 9:01 #
  3. Lluna wrote::

    N’estàs segura que tu no ets jo? Jo també en tinc, d’aquest jet lag…

    Divendres, agost 31, 2007 at 9:34 #
  4. nastrud wrote::

    Doncs seguint el corrent de la resta de comentaris, jo tinc les mateixes sensacions que comenteu.

    Ja fa un parell de setmanes llargues que soc altre cop a casa, però no puc tornar a tenir el cap aquí..

    Divendres, agost 31, 2007 at 11:46 #
css.php