he obert els ulls abans de les cinc de la matinada, de cop, espantada pel que acabava de veure. Conduïa un cotxe per una carretera sense llums a plena nit quan he topat amb un ciclista. Ha aparegut davant meu i no he pogut fer res més que emportar-me'l per davant. Just en el moment […]
voltants el pati de darrere, la teva habitació, l’oficina, la parada del bus… aquests llocs tan propers que a vegades s’escapen a l’objectiu, però que representen el nostre imaginari més profund. Voltants.com pretén ser un espai on aquests llocs es trobin, creuant mars, acostant-nos i projectant-nos una gran idea un gran projecte Tweet
m’han fet llevar a quarts de vuit sense necessitat. Qui ho havia de dir que qualsevol poble d’aquest país s’agafés festa per la diada d’una santa que només regna en una ciutat. Coses de la globalització. He aprofitat i he comprat el pa i el diari, i a tots dos llocs s’han estranyat de veure’m […]
avui he abandonat una feina que només feia tres dies que tenia. I m’he quedat descansada. Jo no sóc de voltar per carrers trucant timbres i empaitant persones. No. L’únic que tenia d’interessant és que et trobaves amb antics companys de classe, cosins segons mig oblidats o tietes postisses que fan de taquilleres al teatre […]
busco excuses per fugir, però no em calen: sempre estic al lloc equivocat. Tweet
perquè malgrat tot el que va passar, Ella i Ell no són dos monstres. No són dolents. No són només víctimes. Tampoc no són malalts. Ni són uns assassins, tot i haver comès un assassinat. Només eren aprenents de persona a la deriva. Adolescents apàtrides d’una infància en flames, d’una metamorfosi esguerrada. Els fills d’aquesta […]
Got myself a bottle of red wine got a night of nothing else to do I think I might know what I really want but is a brighter discontent the best that I could hope to find? […] All these things should make me happy make me happy to be home again All these things […]
he tornat a passejar-me per un parc on el sol hi escalfa de valent, buscant l’ombra dels arbres i evitant ser colpejada per les llengües de les àvies que s’asseuen als bancs. He aconseguit algunes coses. Em creia que ja no ho faria més, però he de començar a aprendre a no afirmar coses que […]
cinc dies en els que he superat un rècord, deixant-m’hi les cervicals i mitja vida, dormint lo just i teclejant al màxim, esprement-me el cervell i la imaginació, empaperant l’habitació amb mil estudis, articles, estadístiques, idees, ajustant-lo a les pàgines adequades, i contemplant-lo un cop acabat: vint-i-set pàgines perfectament numerades el meu últim treball (espero) […]
cinc dies per fer tot (o quasi tot) el que no he fet en tot (o quasi tot) un any és massa poc però la culpa és meva (i només meva) i per això m’emprenyo (tant) no val la pena: com sempre, segueixo perdent el temps… Tweet
