fa només un minut tenia un nus a la gola que he hagut d’estrènyer per no manifestar-lo. Hi ha coses que més val callar abans que ja no es puguin oblidar. Ara, però, tot queda més lluny i menys important. L’únic en què penso és sortir per la porta i no tornar-hi a entrar, trepitjar ben fort les rajoles del carrer i deixar que cada cosa trobi un nou lloc. I a la merda amb els esquemes.
-
Filed Under
Comments (4)
Així m’agrada, que reaccionis amb decisió ;)
Per una mena de llamp còsmic sense determinar, has estat nominada i distingida amb el premi…
espero q et serveixi d’ajuda! ;)
espero q et serveixi d’ajuda! ;)